Linda Leonardo

Linda Leonardo a qui vàrem escoltar "ao vivo" fa pocs dies a Lisboa, a la freguesia de Santa Isabel en un acte dedicat a la figura d'Alfredo Marceneiro, acte dirigit i presentat pel seu nét Vítor Duarte, ens canta un Fado Menor amb lletra de la própia Linda Leonardo.

Quase perfeito

Linda Leonardo / Popular *fado menor*Repertório de Linda Leonardo

E tudo ficou diferente
Diferente, quase perfeito
Os meus olhos se sorriem
E há um jardim no meu peito

Meu cavaleiro, de onde vens? / Do mar, da terra, ou do céu?
Que não me esqueço do beijo / Que a tua boca me deu

Desertos por onde andei / De tão escura claridade
Talvez porque do teu corpo / O meu, sentia saudade

E tudo ficou diferente / Já nem sei viver sem ti
Meu amante, meu amor / Do teu beijo renasci

Agora sou primavera / Florida em tela pintada
Sou aquele pássaro azul / No alto da madrugada.

Poema de Tiago Torres da Silva, música Fado Pedro Rodrigues, vídeo de claudiarute

I encara en aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=N6NfrOEFrrU un vídeo de tiamacheta, un Fado Daniel, poema també de Tiago Torres da Silva, música de Daniel Gouveia

Adéu Saramago

El passat divendres 18 de Juny ens deixà en José Saramago, escriptor singular, original, i insubmís, amb idees clares, madurades i valentes. Sobretot valentes. Però també un home dialogant i respectuòs.
Recordo haver vist un vídeo on contrastava les seves opinions sobre el seu llibre Caïm amb un teòleg catòlic, amb una senzillesa natural i sense aixecar mai la veu. Amb respecte.
Què ens deia Saramago? Que estava en contra de les guerres? Que volia una societat més justa? Que hi ha moltes contradiccions en les religions?

Saramago tenia el seu propi pensament crític.
Potser és això el que no agrada els seus detractors. Com diu el poeta "no, a la gente no gusta que uno tenga su propia fé!" I Saramago tenia la seva pròpia de fe, i encara que diferent de la majoria la va defensar sense embuts i d'una manera valenta.
En el seu darrer llibre, en el qual estava treballant, Saramago ens volia parlar de les fàbriques d'armas. Qui parla d'això, d'aquesta vergonya, avui?
Ens deia "...a grande literatura esta aí para cravar-se em nós como um punhal na barriga, não para nos adormecer como se estivéssemos num opiário e o mundo fosse pura fantasia"

Un dia, per algú és el primer, per altres el darrer, però per la majoria és un dia més; ens vas dir.
Per tu ha arribat el darrer, i nosaltres seguim transitant una mica amb l'ajuda del teu llegat, aquest llegat que alguns qualifiquen d'idealista, potser perquè ja els està bé el món com està.

Obrigado José

Mário e Aurora Cabrita

Al Bairro da Bela Vista del Casal do Cotão, a Cacém, el Mário i l'Aurora Cabrita tenen un restaurant on els dissabtes es fa silenci perquè es canta el Fado.
El passat Desembre vàrem tenir l'oportunitat d'assistir-hi i ens faltava fer-ne una ressenya en aquest "cantinho" de fado.
Lamentem no tenir més fotografies d'aquella nit, amb les que disposem va aquest vídeo d'homenatge a tots aquests fadistes que viuen el fado en primera línia, de vegades lluny dels grans escenaris, i que són, veritablement, l'ànima d'aquest plaer dels sentits: El Fado.


Els músics Filipe Lucas i la seva peculiar guitarra de catorze cordes, el José Clemente a la viola, que deixarà un digne successor en el seu fill Diogo, i en Tó Moliças a la viola-baixo, van acompanyar el Mário Cabrita, l'Aurora Cabrita, la Teresa, en João Rosa, la Conceição Ribeiro, en Vítor Feiteira, en Fernando Manuel, l'Anita de Sousa, i algun altre nom que lamentem no recordar.

En homenatge a tots aquests fadistes, escoltem l'Aurora i en Mário.

MadameBateflay

MadameBateflay, darrer dels alter-ego de l'amic Américo. En aquest hi trobareu amés de fado a la Madalena Iglesias que els qui ja anem tenint una edat recordem per haver participat al festival d'Eurovisió l'any 1966. Avui la Madalena Iglesias ha escollit Barcelona per viure, però el passat 22 de Maig va viatjat a Lisboa per retrobar-se amb vells amics, entre els quals l'Américo potser el fan nº 1 de la Madalena. Podeu veure una resenya fotogràfica al blog de l'amic Américo. Cliqueu aqui.

Escoltem la Carminho amb un Pedro Rodrigues "collita propia"


Ara la Madalena Iglesias

Un cop més donem les gràcies a l'amic Américo, a tots els seus alter-ego, per aquestes meravelles que dignifiquen encara més el Fado. Obrigado sempre.

Paujormay

Paujormay. El quart, amb aquest, perfil de l'amic Américo al Youtube.

Recordem avui aqui un vídeo dedicat a la que va ser una de les fadistes més emblemàtiques que el fado ha tingut i avui potser un poc oblidada. L'Américo ret aqui un homenatge a la Berta Cardoso (1911-1997), fadista i actriu de varietés que va ser, i una de les primeres a exportar el fado al món.
Aqui ens canta una lletra plena de paraules de la gíria fadista de lèpoca: Fado Antigo

A letra deste fado foi retirada do blog fadocravo

Bertolukx

Bertolukx, un altre dels perfils del camaleònic amic Américo.
Aqui cantant ell mateix un fado Vianinha. Però en aquest perfil a banda de veure vídeos on canta ell, també podeu veure vídeos dedicats a la Linda Leonardo, Duarte, Helena Tavares i altres, amén d'alguns on As noites no Kalunga - la seva casa de fados a Gondarém- són les protagonistes.

Vitaskaly

Vitaskaly és un altre dels perfils de l'amic Américo.
El darrer vídeo que ha editat en aquest Vitaskaly és aquest on Amália Rodrigues interpreta una copla espanyola "Trigales verdes" del compositor Francisco Garcia del Val.

Com acostuma a fer tantes vegades l'Américo dedica els seus vídeos als amics. En aquest cas el dedica a una fadista de cor i ànima: mariadoalentejo , mena pels amics. L'Américo li diu en la dedicatòria:

Dedico este vídeo á querida amiga Mena "mariadoalentejo" pelo sua amizade, e pela sua constante presença em meus trabalhos. Este cantar Andaluz, com um cheirinho ao nosso Alentejo, e com Amália a cantar na língua de Cervantes, com uma enorme naturalidade. Grande Amália, até nisto era Grande. Aos amalianos e a todos um grande abraço, e um beijinho á Mena

Vucarely

Vucarely és el nom de perfil al Youtube, d'un gran fadista i divulgador del Fado, i, malgrat no conéixer-nos personalment, amic meu. El seu nom Américo.
És efectivament un especialista en la confecció de vídeos que serveixen perque el fado trobi aquest suport visual que el fa encara més agradable d'escoltar i de sentir.
Mai li agrairem prou a l'amic Américo, que multiplica els seus perfils al Youtube els bons moments que ens fa sentir quan veiem les seves petites obres d'art que ell qualifica de "pequenos nadas", però
...não são pequenos nadas meu amigo, são grandes maravilhas feitas com amor e carinho que esperamos continues a fazer em prol do fado e de todos os que amamos esta música. Obrigado sempre.

Aquest és el darrer vídeo, fins avui, de Vucarely.

Ana Moura canta Talvez depois

Fado Celeste

Celeste Rodrigues nasceu em Lisboa no bairro de Alcântara a 14 de Março de 1923.
Começou a cantar em 1951 e é neste momento a fadista mais antiga em actividade.
O tempo moldou-lhe a voz e a alma, a experiência de uma vida inteira dedicada ao fado enriqueceu de forma única a sua maneira de cantar. É uma referência para as vozes mais jovens com quem, muitas vezes, partilha as noites de fado em Lisboa.
Celeste não produziu uma discografia intensa mas, gravou alguns êxitos como « Lenda das Algas » ou « Saudade Vai-te Embora ». É, no entanto, em 2005 que decide registar em disco a história de toda uma vida. Fados antigos mas também alguns originais, compostos especialmente para ela por Pedro Pinhal e Tiago Torres da Silva. Fado Celeste é um deles.
















Fado Celeste
Tiago Torres da Silva / Pedro Pinhal
Repertório de Celeste Rodrigues

Quando a manhã desperta
A janela entreaberta
Deixa-me ver a cidade;
E p'ra não sofrer á toa
Não dou um nome a Lisboa
E só lhe chamo saudade

Há tanta gente a passar
Que ás vezes chego a escutar / O pregão duma varina
Sei que a vida continua
Mas vejo passar na rua / Os meus tempos de menina

Olho outra vez a cidade
Mas quando o vento me invade / E a solidão me agarra
Fecho de vez a janela
Peço á saudade, cautela / E abraço uma guitarra

Potser un dels èxits més grans de Celeste Rodrigues és aquest poema de Manuel Casimiro amb música de Miguel Ramos: Cartas.
Aqui en aquest vídeo de antoniomcmoreira , podeu escoltar-lo

Os meus fados

És només la portada i contra-portada d'un CD, amb un recull dels fados que m'agraden. N'Hi podien haver molts més però no hi havia més espai.

Els dibuixos són d'una bona amiga, i els hi he robat -amb el seu permís- perquè m'agraden. Així doncs la pena pel delicte serà minsa....





Obrigado O.P.

Amor de Inverno

Parlàvem fa pocs dies de la poetessa Rosa Lobato de Faria, i quan hi penso sempre em ve al cap aquest poema Amor de Inverno, una escena tendra, amb paraules ben escaients que ens descriu l'amor més enllà de la passió inicial, l'amor-tendresa, l'amor-company, l'amor-complicitat... l'amor d'Hivern.

Hem intentat dibuixar-lo en aquest vídeo.